BOn any!!!

Encara que sigui 13 de Gener , us vull desitjar a totes MOLT BON ANY!!!!.
Estic molt ilusionada al veure que ens hem tornat a retrobar i que hi ha molta il·lusió per part de tothom de continuar fent trobades , celebracions .
Us recordo que aquest any posem la CADIRETA , UNA BONA MANERA DE CELEBRAR-HO seria anar al Puig de Cadiretes.( M'encanta la muntanya ) Bé és una proposta deshonesta .

Cuideu-vos MOLTÍSSIM !!!!

Trobada amb nens al parc central

La Montse Molina ens ha enviar aquest missatge:

Us envio unes fotos que tinc de la trobada que vam fer al novembre.

La ultima foto es de la trobada amb nens del gener.

Varem ser poques, peró varem estar d'alló més agust. Ens va costar marxar deu i ajuda, varem tornar a xerrar pels colçes. Els nens s'ho van passar bomba jugant un super partit de futbol. I les nenes cap aqui, cap allá, també s'ho van passar bé.

A veure si no em deixo a ningú: La Maria Calm amb els seus dos nens, la Isa Subrós amb els seus dos, l'Esther Miralles amb els seus tres i dos nebots, la Maria Morales amb els seus tres, la Rosa Codina amb en Guillem, la Maria Carbó amb la Mariona i jo amb els meus tres.

Va estar bé veure a la Isabel i a l'Esther que no havien pogut venir al novembre.

DESPRÉS DE MÉS DE 20 ANYS

De Trobada de promoció

El que vaig experimentar divendres 21 de novembre al vespre, al retrobant-me amb les meves companyes de promoció de Les Alzines, que feia més vint anys que no veia, és molt difícil d'expressar amb paraules. Hi ha una barreja de sentiments i sensacions tant estranyes que no saps com pair-la.
Varem quedar a quarts de nou a l'entrada d´un restaurant de Girona i quan ens varem veure -desprès, això sí, de fer un exercici mental per reconèixer qui era qui- tot eren abraçades i riallades. Alguna volia deixar anar alguna llàgrima, però s'ho va amagar. Desprès, vam sopar mentre tot recordant el temps passat en el col·legi i explicant què havia estat de les nostres vides després del nostre pas de Les Alzines. L´acabar el sopar, hi va haver una sessió fotogràfica dels anys passats a Les Alzines i moltes estones de conversa amb unes i altres. Més de vint anys de vida de més de quaranta companyes resumits en unes poques hores.
A Les Alzines hi hem passat part de les nostres vides i hem fet molt bones amistats, d´aquelles que encara que fa temps que no veus, però sap que ho son. Ho veiem amb aquelles mirades, rialles i converses que vam tenir en aquesta trobada. Tant de bo es torni a repetir.

De Trobada de promoció

Excursió al cole...

Dilluns vam anar de ruta turística al cole la Carme Clara, la seva germana petita (Anna Maria) i jo (Nuri Forns). Ens va fer de guia la Teia i jo fins i tot em vaig quedar a dinar. Només vaig coincidir amb dues "profes" de la nostra època: la Pinatell (Pakipini) i la Urmeneta. Totes dues, aparentment em recordaven... ehem... no sé si això és bo o és dolent, per si de cas, ho poso en lletra petita. 

El que ens va impressionar més va ser el pati. Ah! Quina nostàlgia. Quan nosaltres hi érem no hi havia cap tanca al voltant del cole, jugàvem al barranc, ens escapàvem al llac i teníem prohibit trepitjar la gespa de determinats espais (ho recordeu?). Finalment s'han rendit a l'evidència i han vist que gespa ben cuidada i 1.000 nenes/bestioles són incompatibles, de manera que no hi ha espais prohibits. Això sí, el barranc no és el que era. Ara hi ha una tanca ben gruixuda, a l'altra banda no hi ha el mític llac, sinó cases d'una nova urbanització... i només queda un espai sense domesticar: la part de muntanya que ens quedava a la banda esquerra del pati, just sota la piscina. Us en recordeu que baixàvem lliscant amb un plàstic o simplement amb la faldiila com a trineu? Les nenes encara hi juguen molt, però sembla que té els dies comptats perquè aquest espai, com tot, s'acabarà "civilitzant" amb la construcció d'un pavelló *snif snif* (un mocador, si us plau, que no puc reprimir les llàgrimes)

I per tancar un capítol de la meva història personal, em vaig asseure a la butaca de Turtoria, on la Ferrer m'insistia any rere any que havia de canviar, em preguntava si creia que havia canviat o em treia dibuixos en els quals afirmava veure poca voluntat de canviar (jo només hi veia un prat i un gos). Curiós. Ara només recordo que sempre tenia la sensació d'haver de canviar, però encara no sé què! En fi, com que em dieu que estic igual, suposo que he fracassat, en això de canviar! ;-)

I ara, unes fotos agafades d'estranquis, que per alguna cosa sóc periodista i trapassera.

Aquesta és la Carme Clara baixant per la muntanyeta que us dic. Quan era a mig camí, però, una nena li va dir "per què baixa per aquí?"... i se'n va adonar que ja no tenim set anys, va recular i va baixar pel camí asfaltat, com a dona de seny que se suposa que és...


Del barranc ja no en queda res...


Corrien moltes nenes pel pati amb la bata, però resulta que ara la bata es corda per davant, i no per darrera. Recordo que ens van explicar que es cordava per darrera per afavorir el companyerisme: jo et cordo a tu i tu em cordes a mi... Ara això s'ha sacrificat en favor de l'autonomia...

així m'agrada Coralí, ara has d'anar animant al personal, que si no...........

Anna M.

Fent Proves!!!!!

Hola , sóc la Coralí , estic fent proves a veure si puc escriure al bloc . Cuideu-vos moltíssim , una forta abraçada amb molta energia !!!!!

jo havia entès el 3 de gener, si no, tens raó, el desembre hi ha cole i feina...................